dijous, 7 de maig de 2009

El Silicon Valley del futur

Super-Cannes, de l’escriptor J. G. Ballard, pot ser per alguns una novel·la de ciència ficció. Per altres, inclòs l’autor, “un retrat de la psIcologia del futur”. Sigui com sigui, la novel·la rememora un exemple ben clar i ben real com és el complexe Silicon Valley. En aquest cas però, portat a l’extrem.
Edèn Olímpia és un conglomerat multinacional que alberga les oficines centrals d’empreses tant importants com Siemens, Unilever o Carrefour, on els seus treballadors fan llargues jornades laborals i on gaudeixen de residències proporcionades per la mateixa empresa. “En certa manera, és un enorme experiment sobre com produir el futur en un hivernacle”, com explica un dels personatges de la novel·la.
L’aparent tranquilitat d’aquest complexe situat en un turó de Cannes, a la Costa Blava francesa, es veurà truncada per l’arribada de la doctora Jane i, especialment, pel seu marit, Paul Sinclair. Aquest, convalescent a causa d’un accident d’aviació de la RAF (forces aèries de les quals també va formar part Ballard) es dedicarà a investigar pel seu compte tot el que envolta la misteriosa mort del doctor Greenwood, amic personal i càrrec que ocupa actualment la seva dona a Edèn Olímpia.
L’extrema seguretat del complexe, sumat a la falta de relacions afectives entre els que hi habiten, són algunes de les característiques que commouen el lector en la descripció d’aquest lloc oníric creat per l’escriptor. D’aquesta manera, es trama un ambient misteriós i de suspens que enganxa fins a l’última pàgina del llibre.
En aquesta obra es pot percebre el Ballard surrealista amant de pintors com Dalí, Delvaux o Magritte i vinculat als moviments avantguardistes dels seixanta. O també si pot percebre certs detalls autobiogràfics, com a la majoria de les seves novel·les. Encara que l’autobiografia per excel·lència continua essent L’Imperi del Sol (1984), portada a la pantalla per Steven Spielberg.
Super-Cannes narra una petita societat obessiva, violenta i, sobretot, alineada. Però per damunt d’això, Ballard fa reflexionar sobre el futur que ens espera en una societat hipertecnològica i adicte a la feina.