Tot i rebre algunes crítiques negatives després de guanyar el Premi Sant Jordi 2009, Se sabrà tot és per a mi un dels llibres de l’any, on s’explica molt bé la relació entre el p
eriodisme i el poder i també es narra, de forma molt gràfica, la manera de treballar d’un diari en paper. Xavier Bosch, periodista reconegut a Catalunya, va dirigir durant aproximadament un any, el 2008, el diari Avui. Així doncs, sap molt bé de què parla. Fins i tot, a vegades, el lector es preguntarà fins a on hi ha de real i fins a on part d’imaginació de l’autor. Tot i que aquest nega que hi hagi cap coincidència amb la seva vida.
Se sabrà tot es situa a Barcelona en l’època de l’especulació immobiliària. Dani Santacana és nomenat director del Crònica, el tercer diari de la ciutat, i a partir d’aquí es fa evident el malestar entre el director i el seu editor. Un malestar que Bosch ha sabut explicar de manera molt directa. I, mentrestant, el Senza, cap de secció de societat del diari, es veurà involucrat en una trama de terrorisme a Barcelona.
La novel·la explica molt bé el funcionament del món del periodisme avui en dia, així que aquells que es dediquen el món de l’actualitat haurien de considerar-lo de lectura obligatòria. Amb 50.000 exemplars, va ser la novel·la més venuda del passat Sant Jordi 2010, així que aquell qui no encara no l’hagi llegit, que no deixi passar l’estiu per a fer-ho.
Títol: Se sabrà tot
Autor: Xavier Bosch
Editoral: Proa
1 comentari:
Benvolguda Clara!
Se sabrà tot em va entusiasmar des de la primera pàgina. Si Xavier Bosch insisteix amb que no hi ha relació entre la ficció i la realitat ho fa perquè no li vinguin amb reclamacions per part de les persones que es poden sentir aludides. Segur que hi ha episodis que se'ls ha inventat. Però dóna la sensació que s'hagi volgut alliberar de les tensions sofertes, desfogar-se de tot el que va haver de passar. I una forma molt bona per aconseguir-ho és plasmar-ho en un paper. Que Déu m'agafi confessat si m'equivoco.
Un episodi molt significatiu és el narra la trobada entre el director i el propietari, en què aquest últim treu de polleguera al primer amb una grolleria amb molt mal gust.
Publica un comentari a l'entrada