Quan creus que ja ho has llegit tot sobre la Segona Guerra Mundial i els
camps de concentració, pot caure a les teves mans una història que et farà
canviar de parer.
Basada en fets reals i novel·lada des de la ficció per un periodista que ha
treballat i col·laborat en mitjans com El
Periódico, La Vanguardia , l’Avui o Qué Leer en l’actualitat,
Antonio G. Iturbe. Parlem de La bibliotecària
d’Auschwitz, basada en la vida d’Edita Adlerova (Dita), una jove de catorze
anys nascuda a Praga i de família jueva que, després de passar pel gueto de
Terezín, és enviada juntament amb el seus pares al camp de concentració
d’Auschwitz-Birkenau.
Aquí, la Dita
serà la bibliotecària d’una de les biblioteques més petites i secretes de tots
els temps, formada per uns vuit llibres en paper i molts llibres vivents,
persones que sabien històries senceres de memòria i les explicaven als nens del
camp familiar d’Auschwitz-Birkenau. Un camp creat només per convèncer a les
visites de la Creu Roja
Internacional de que els camps de concentració ideats pels nazis no eren tant
dolents. Els llibres i el coneixement hi estaven prohibits, però al barracó 31 Fredy
Hirsch hi va crear d’amagat el més semblant a una escola.
Iturbe, ben documentat, explica una història real que emociona i desespera.
Que fa adonar-nos de fins a quin punt som capaços d’arribar els humans per
conviccions. I el lector acabarà sentint una mena d’afecte per la protagonista,
Dita, valenta i intel·ligent, i amb qui Hirsch va confiar des
del primer moment per tirar endavant el seu petit gran secret.
“Eres valiente porque los valientes no son los que no tienen miedo. Ésos son
los temerarios, los que ignoran el riesgo y se ponen en peligro sin ser
conscientes de las consecuencias. Alquien que no es consciente del peligro
puede poner en riesgo a cualquiera que esté a su lado.”
Una petita marevella!
Edita Adlerova, actualment viva i resident a Israel, ha estat la
protagonista d’una Contra de La Vanguardia.
**
Títol: La Bibliotecaria de Auschwitz
Autor: Antonio G. Iturbe
Editorial: Planeta
*Hi ha versió en català.
*Publicat al portal digital La Cultura no Val Res
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada