dilluns, 28 d’octubre de 2013

El Fante més autobiogràfic

Bukowski ha canviat moltes vides. Entre elles la de Henry Molise, un descendent d’italians establerts als Estats Units que haurà d’abandonar la seva plàcida vida d’escriptor per retornar als seus orígens després de creure’s els rumors de divorci sobre els seus pares i deixar-ho tot per anar-los a salvar.

Lluny de l’american way of life,  John Fante retrata una família conflictiva, un marit infidel i uns fills que tot i
les desavinences familiars mantenen el lligam amb la mare d’un forma molt   “italiana”. Vi, menjar i tradició. Un conjunt molt llatí.

La germandat del raïm narra les peripècies d’un pare aferrat a l’alcohol i a la feina. Que volia veure en els fills la seva continuació i que viu condemnat a no veure-ho  per molt que ho intenti.

D’una forma planera, amb diàlegs punyents i una magnífica traducció de Martí Sales, descriu una vida autobiogràfica amb enfrontament familiar constant. Com la vida mateixa en els suburbis d’una ciutat.

El talent de Fante destaca, precisament, en ser un percussor a l’hora de narrar trames familiars i psicològiques, com ho ha fet recentment David Vann a Terra. Fante, com Bukowski (dos personatges que s’inspiraven mútuament) és un dels altres representants del realisme brut (menció a part mereix Steinbeck).

***
Títol: La germandat del raïm (The Brotherhood of the Grape)
Autor: John Fante (traducció en català de Martí Sales)
Editorial: Edicions de 1984