‘Lolito’, el mite adolescent i reformulat

L’Etgar beu te amb Nesquik. Símbol inequívoc d’estar entre la infància i el món adult. Viu en un món hiperconectat, l’actual, on a vegades és difícil separar allò imaginari del que és real. Per què, tot el que hi ha a la xarxa existeix?

Deprimit arran d’esbrinar (també a través d’Internet, beneït Facebook!) que la seva xicota s’ha embolicat

amb una d’aquelles persones odioses i que no et voldries trobar al carrer, es refugia a casa seva. En té prou amb alcohol i un ordinador. Aprofita que són vacances i el seus pares són fora per fer-se l’amo de la casa amb només 15 anys. Sols sortirà per passejar l’Amundsen, el seu gos, i la resta del temps se’l passa borratxo i xatejant en un d’aquest xats, estil Terra o mIRC, que ara només recordem els que ens acostem o passem de la trentena.

És precisament en un d’aquest xats, barreja de sexe i situacions esperpèntiques, que coneix a la Macy, una dona de 45 anys que no tardarà en convertir-se en la seva ciber-amant.

Ben Brooks, sense cap intenció, reformula l’obra mestre de Nabókov, convertint la Macy en un Humbert Humbert particular i fent d’Etgar el protagonista per excel·lència.

De lectura fàcil però escriptura fluïda i repensada. El lector anirà percebent a mesura que llegeixi, que una obra d’aquest tipus és més complicada d’escriure del que es pugui pensar a primer cop d’ull. Brooks ho sap, i sense intel·lectualismes ni fer-se l’interessant, ho explota.

A vegades el mateix Etgar té pensaments irracionals com en Galen a Terra (David Vann, 2013) i similituds d’adolescent contradictori amb al protagonista de Submarino, l’Oliver Tate (Joe Dunthorne, 2011). Es pot dir que s’està creant un nou gènere, on els protagonistes són adolescents desvergonyits en un món pensat pels adults?

Tot i que Brooks és britànic (Gloucestershire, 1992), part de Lolito ha estat escrita a Barcelona. 

*Publicat al portal La Cultura No Val Res