L’Etgar beu te amb
Nesquik. Símbol inequívoc d’estar entre la infància i el món adult. Viu en un
món hiperconectat, l’actual, on a vegades és difícil separar allò imaginari del
que és real. Per què, tot el que hi ha a la xarxa existeix?
Deprimit arran d’esbrinar
(també a través d’Internet, beneït Facebook!) que la seva xicota s’ha embolicat
amb una d’aquelles persones odioses i que no et voldries trobar al carrer, es
refugia a casa seva. En té prou amb alcohol i un ordinador. Aprofita que són
vacances i el seus pares són fora per fer-se l’amo de la casa amb només 15 anys.
Sols sortirà per passejar l’Amundsen, el seu gos, i la resta del temps
se’l passa borratxo i xatejant en un d’aquest xats, estil Terra o mIRC, que ara
només recordem els que ens acostem o passem de la trentena.
És precisament en un d’aquest
xats, barreja de sexe i situacions esperpèntiques, que coneix a la Macy, una
dona de 45 anys que no tardarà en convertir-se en la seva ciber-amant.
Ben Brooks, sense cap
intenció, reformula l’obra mestre de Nabókov, convertint la Macy en un Humbert
Humbert particular i fent d’Etgar el protagonista per excel·lència.
De lectura fàcil però
escriptura fluïda i repensada. El lector anirà percebent a mesura que llegeixi,
que una obra d’aquest tipus és més complicada d’escriure del que es pugui
pensar a primer cop d’ull. Brooks ho sap, i sense intel·lectualismes ni fer-se
l’interessant, ho explota.
A vegades el mateix
Etgar té pensaments irracionals com en Galen a Terra (David Vann, 2013) i similituds d’adolescent contradictori amb
al protagonista de Submarino, l’Oliver
Tate (Joe Dunthorne, 2011). Es pot dir que s’està creant un nou gènere, on els
protagonistes són adolescents desvergonyits en un món pensat pels adults?
*Publicat al portal La Cultura No Val Res
2 comentaris:
MOLA O_O
Molta molt! Remorada, ets la meva única fan del blog XD
Publica un comentari a l'entrada