Ahir vaig fer trenta anys. I avui,
tot i no haver fet cap festa descomunal nocturna, tinc ressaca. Molta ressaca.
Ressaca de pensar que la vintena s’ha esfumat, la maduresa s’apropa i no hi ha
música, llums, ni res que amenitzi el que vindrà. Només, com fins ara, alcohol
barat, de garrafó, sangria Don Simón
que enganya els paladars.
Faig balanç dels vint-i-nou i de
com les coses canvien amb els anys. O potser no tant. Seguim igual que als vint
i seguirem igual a principis dels trenta: fent festes d’alcohol barat i pizzes
Casa Tarradelles.
Estudis, màsters, idiomes i
doctorats. Endeutar-nos fins les celles per poder pagar aquell curs que ens
obrirà les portes. Unes portes giratòries on rodes i rodes fins acabar marejat,
sortir per on has entrat i caure estès a terra, mirant un cel més brut del que
estava fa uns anys, i pensant que no saps si t’agradaria que els teus fill
visquessin en aquest món occidental brut, amarg, i ple de CO²...
Amb estudis, idiomes i una
suposada gran feina, miro com enfocar els trenta sense intenció de repoblar,
pensant en un futur prometedor per endavant sense barreres de cap tipus, egos,
ni promeses. On ens deixin (i m’incloc) créixer a la feina, a la vida i
contribuir a un món millor, just, i amb esperança. Brindem pels trenta i el
futur, però, sobretot, brindem per la ressaca!
1 comentari:
salut (i força al canut!)
:***
Publica un comentari a l'entrada