Perquè la vida és això:
florir amb la primavera,
brillar enmig de la foscor,
l'Arc de Sant Martí entre la pluja,
caure i tornar-te aixecar.
Agafar-te la mà sota la manta,
esperar que tornis a casa i sentir com gires la clau al pany.
Perquè la vida era això últim.
I la vida ara és de debò.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada