‘La noia de la botiga 24 hores’ i els convencionalismes

No encaixar dins els estàndards socials pot portar molts maldecaps. “El món no ha canviat des de la prehistòria. Els qui no se sacrifiquen per la tribu són eliminats. Els homes que no cacen i les dones que no tenen fills. Per més que es parli de la societat moderna i de l’individualisme, qui no intenti integrar-se a la tribu veurà com els altres es fiquen amb ell, el pressionen i l’acaben expulsant”, diu la Keiko Furukura, la protagonista de La noia de la botiga 24 hores.

Amb 36 anys, soltera, verge i sense haver estat mai en parella, la Keiko fa divuit anys que treballa a

temps parcial en un supermercat obert les 24 hores del dia (el que es coneix com un konbini) en un barri d’oficines del Japó. Tot i estar satisfeta amb la vida que porta, la pressió social perquè canviï de feina i tingui marit i fills, se l’emporta.

Narrada en primera persona, de forma directa i a vegades amb certa fredor, La noia de la botiga 24 hores retrata una part de la societat japonesa i de molts altres països, la necessitat d’encaixar dins els esquemes d’una vida convencional, i el malestar i la incomprensió que pot provar a aquells que ni poden ni volen encaixar-hi. La novel·la descriu els prejudicis socials, el masclisme i la manipulació de masses que avui en dia estan presents arreu.

Obra de la Sayaka Murata –qui també va treballar en un konbini- vol denunciar la conformitat i repressió de l’individu que es deixa portar pels rols socials imperants. La noia de la botiga 24 hores ha guanyat el premi literari més prestigiós del país nipó, el Akutagawa, que li ha permès fer el salt al mercat internacional i comptar amb excel·lents traduccions, com la de l’Albert Nolla al català. Es tracta d’una peça molt breu i bona per iniciar-se a la cultura japonesa.