Quants
cops hem sentit aquella frase que diu “L’essencial és invisible als ulls”? I
potser molts encara no saben d’on surt. Doncs surt d’una història també essencial,
que tant pot ser apte per a nens com per adults. Que es pot llegir diverses
vegades a la vida i que cada vegada hi trobaràs petits detalls desconeguts.
Parlem,
sense cap mena de dubte, d’El Petit
Príncep d’Antoine de Saint-Exupéry. Un conte filosòfic de lectura obligada,
que explica la història d’un aviador (com l’autor) que a causa d’una averia ha
d’aterrar forçosament al desert del Sàhara. Aquí toparà amb el Petit Príncep,
vingut de l’Asteroide B 612, un petit planeta amb tres volcans, una rosa i
baobabs que fan la guitza.
El
Petit Príncep explicarà que durant el seu viatge ha visitat altres set planetes
d’on tots en treu la seva particular conclusió, que a l’hora serveix al lector
per treure'n la seva reflexió.
Quan
arriba a la terra, es trobarà amb una guineu qui, curiosament, l’hi explicarà
el significat del mot “domesticar” i gràcies a ella sabrà també què és
l’amistat.
Traduïda
a moltíssimes llengües, apareix editada per primera vegada el 1942 a Nova York i, des
d’aleshores, s’ha tractat d’un fenomen editorial.
Per
alguns (un petit grup, val a dir) no és més que una “anada d’olla” de l’autor,
que posteriorment s’ha magnificat. Per altres (la majoria) és una obra d’art
amb tota regla. Un clàssic indispensable a totes les biblioteques personals.
Tot i així, els
dos grups acostumen a coincidir en que té alguna frase memorable: “Bé he de suportar
dues o tres erugues si vull conèixer les papallones!”
**
Títol: El petit príncep (Le Petit Prince)
Autor: Antoine de Saint-Exupéry (traducció d'Anna i Enric Casassas)
Editorial: Salamandra / La Butxaca
1 comentari:
Jo sempre he sigut molt fan del "Si vens a les 4 de la tarda, jo començaré a ser feliç a les tres". :)
Com tu dius, és un llibre ple de perles
Publica un comentari a l'entrada