Els anuncis d'ING Direct (conegut per la Cuenta Naranja) crec que són bons com a idea, però els falla alguna cosa: la música, la veu del narrador, el ritme... Darrerament volien transmetre valors i remoure alguna cosa dels espectadors (si m'aneu seguint al blog, veureu que és un tema que m'agrada) i alhora fer gràcia, ser "moderns". I n'hi una cosa, ni l'altra. Però als d'ING sempre els faltava un no sé què. No eren prou touchables.
La sèrie d'anuncis 'De repente', per exemple. O el que tracta el poder dels 'Cinc Minuts'. Oi que la idea és bona però no està ben resolta?
Diria que alguns d'aquest anuncis, si més no els de la sèrie 'De Repente', estan fets per l'agència de publicitat Sra. Rushmore, bastant en boga cap a l'any 2010 (darrerament sembla que ha perdut pistonada), que no l'han acabat d'encertar estèticament. I la imatge que té la gent d'ING Direct, malauradament (o no), és la de "Matias Prats y su Cuenta Naranja".
Però la meva sorpresa va ser quan, l'altre dia, van passar per la TV el que semblava un anunci del Festival l'InEdit i, sorpresa!, era d'ING Direct.
Desconec quina agència ho ha fet, només sé que la seqüència del spot és del documental de Scorsese 'No Direction Home', i que Dylan ha donat el seu vist-i-plau per l'ús. Només em queda dir: Well Done!
1 comentari:
m'agrada molt el nou anunci! a casa jugavem així amb els textos, a canviar-ho tot! (no es que no tinguéssim joguines, eh? que fins i tot quan ens van robar les nines en teníem i moltes xD)
Publica un comentari a l'entrada